“L’única llengua del món oficial i perseguida”

El Consell Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Palma du idea de fer una proposició de Llei del Cine que asseguri la projecció d’un cinquanta per cent de films en català a les sales. Eixampla el cor veure adesiara qualque rampell de llum dins la fosca que fa tants d’anys i tantes de legislatures que tenim a la política lingüística de Palma, de Mallorca i de les Balears. Sense dubte, una Llei del Cine com aquesta serà una iniciativa valenta i democràtica en defensa dels drets i de les llibertats individuals dels espectadors.

Aviat farà tres dècades que afigura que tenim autonomia i, per tant, que l’idioma natural, propi i històric d’aquesta terra hi és oficial. I ja en fa més de tres, de dècades, que afigura que tenim democràcia i encara arrossegam, a l’hora dels fets, la prohibició franquista de projectar cine en català a les nostres sales i la imposició sistemàtica de l’espanyol com a llengua única de doblatge. D’aquesta manera, com ens podem avesar mai a sentir el cine així com toca, que és o bé parlat en versió original i subtitulat en català, o bé doblat al català?

Les sales de projecció de cine ofereixen un servei de lleure al públic en general. Són, per tant, uns locals oberts al públic. Fan un servei públic. Una gran part d’aquest públic parla l’idioma propi i oficial d’aquesta terra i la immensa majoria l’entén. Almanco quan li convé. Quina llibertat tenim els ciutadans de triar escoltar el cine en el nostre idioma si, a l’hora de la veritat, és boicotejat, vetat, marginat, exclòs, prohibit a la pràctica, per tant, a les sales que en projecten? Jo deman: existeix en tot el món un sol idioma oficial que sigui encalçat i prohibit de fet a les sales de cine o a qualsevol altre àmbit de la vida social? No! Som un cas únic en el món. Us imaginau que els madrilenys no poguessin trobar a Madrid cap sala de cine ni una que donàs cine en castellà?

Així és que les regidories de Cultura de tots i cadascun dels ajuntaments de les Illes Balears, així com les conselleries de Cultura de cada consell insular i la del Govern ja tenen, amb el Consell Municipal de Cultura de Palma, un bon exemple a seguir. Els regidors i consellers fidels a la nostra llengua, que creuen en la democràcia, en la cultura i en la llibertat individual dels ciutadans, en lloc de deixar-se desmoralitzar pels darrers esdeveniments que han desprestigiat la nostra política, poden proposar en el primer ple o consell de govern a què assistiran que la institució on fan feina faci la mateixa proposició de Llei del Cine. La manera més encertada de combatre el desprestigi de la política és fer coses positives que retornin, a la curta o a la llarga, la dignitat lingüística, cultural i cívica al nostre benvolgut país.

Informa: DIARI DE BALEARS

De mica en mica, anirem omplint la pica.