Garzón tira de la manta

Garzón tira de la manta



Basta ya de ex presidentes que enseñan la puntita y luego la esconden. Basta de "omertà" a la catalana


PILAR RAHOLA | 28/10/2009 | Actualizada a las 00:46h | Política


El azar, que tiene una mala uva considerable, ha hecho coincidir las palabras de Jordi Pujol en TV3 con la detención de dos de sus colaboradores históricamente más emblemáticos. Por supuesto, todo está por ver, todo es presunto y todo parece haber ocurrido después de su paso por la Generalitat, pero no deja de ser llamativo que Prenafeta y Macià Alavedra sean detenidos el día después de que Pujol pidiera silencio, bajo amenaza de "tirar de la manta". ¿De qué manta hablaba Jordi Pujol? Por supuesto, él se estaba refiriendo al caso Palau, y no creo que tuviera en mente ninguna presunta vinculación de sus viejos colaboradores con mafias rusas, ayuntamientos socialistas y obras públicas. Pero algo flotaba en el aire, y no olía bien: Pujol parecía insinuar que sabía "cosas", que estas "cosas" no eran lícitas o legales, y que solo las diría si le tocaban demasiado las cosquillas. Es decir, para justificar los incómodos vasos comunicantes entre el Palau y la Fundació Trias Fargas, el honorable president amenazaba con destapar otros putrefactos cadáveres, en los armarios vecinos. Algo parecido insinuó el presidente de la Trias, antes de que le taparan raudamente la boca. Pero la boca de Pujol habla desde más alto y aún no ha nacido quien le ponga bozal. Y así, alegremente, se plantó en el Àgora de TV3 y espetó su bonita amenaza. Y todos contentos, que en el pa amb tomàquet catalán nunca corre la sangre.












¿Nunca? Parece que este contundente adverbio empieza a perder su sentido gracias a los dos casos que están abriendo en canal las entrañas catalanas. Primero el escándalo Millet y ahora el añadido del escándalo de Santa Coloma de Gramenet, con concejales socialistas y notables convergentes de la misma manita. Esa manta que enseñó la patita con el 3% de Maragall, pero que volvió al silencio sepulcral, empieza a mostrar algunas de sus vergüenzas. Pero no la hemos tirado desde Catalunya, cuyo silencio cómplice compromete a toda nuestra sociedad, sino desde las altas instancias penales españolas. Es decir, en temas de corrupción, suerte que no somos independientes… Lo cual me retorna a Pujol y, con él, al global político: ¿qué significa que podrían tirar de la manta unos y otros? Pues tírenla de una vez, desnuden sus vergüenzas y limpien las cloacas de nuestra venerable sociedad. Basta ya de ex presidentes que enseñan la puntita para poderla esconder mejor. Basta ya de hablar del problema de la financiación de los partidos: ¡arréglenlo! Basta, en definitiva, de omertà a la catalana. En este país no hemos vivido en un sorprendente oasis de honestidad, alejados de la corrupción mesetaria. En este país hemos vivido con pinzas en la nariz, convencidos de que la patria bien valía un maloliente pantano. Hasta que, ¡oh!, llegaron de Madrid y empezaron a tirar de la manta. ¿Esto ha acabado? Ojalá esto acabe de empezar

!!! Per els catalans que no som corruptes¡¡¡


Octubre 27, 2009 in General | by jorfont !!!


Sense volgué donar-me-les de futuròleg crec que els meus pressentiments s’estan complint,, fa pocs dies en un escrit meu ja comentava que rar seria que hi hagués algun Ajuntament o institució que estiguis net o neta de pecat, i estic veien que o vareg encertà , o sigui que les noticies d’avui no son gens favorables per els catalans que estem nets de pecat, ja que fins jo mateix m’han faig creus que tinguem a casa nostre tanta corrupció, crec que fins i tot podem competir amb els mes destacats grups del corruptes, o sigui que per lo que ens notifiquen es molt probable que els catalans ens cataloguin de corruptes igual o mes que el PP valencià i als que resideixen al carrer Genova nº 13 de Madrid, Ahir el Sr Jordi Pujol ja va amenaçar per medi d’un programa TV que si hi havia algú amb ganes de remoure la merda ella estiraria de la manta, pro per lo que veig algú se li avançat, i ara es ell el que s’ha quedat ressagat, el cas es que desprès de veure i assabentar-se de les noticies d’avui per TV3 hi quedat mes que sorprès que els homes que el Sr Jordi Pujol tenia en estima en els seus gloriosos temps de polític ocupant importants càrrecs a la Generalitat ( Srs Alavedra i Prenafeta ) i sempre segons sospites de la policia ,que aquets dos estan suposadament emmerdats amb lo que esta de moda actualment en casi el 99 % de tots els ajuntaments d´Espanya, o sigui CORRUPCIÓ, tràfic de influencies, malversació, blanqueig de diners etc, o sigui que avui a tocat als Ajuntaments de Santa Coloma de Gramanet i el de Llavaneres, es d’esperar que la policia judicial no acabi aquí, ja que per llei natural algun dels perjudicats es volguí venjar, i t també estiri de la manta demà o passat demà, i que també siguin mes els Ajuntaments que es vegin implicats amb alguns escàndols, en fi que no en teníem prou amb lo del Millet i ara s’han empitjorat les coses per els catalans, en fi que es una vergonya que aquets pocavergonyes s’hagin avançat als nostres contrincants en temes de corrupció, o sigui no es sorpreneu que avui Catalunya sigui noticia internacional, i ojalà que ens serveixi perquè els espanyols ens fotin fora d´ Espanya.

jorfont

En política fa falta una revolució com la francesa, o sigui una guillotina gegant al mig de la plaça de Catalunya i a fer net.

Els catalans no som millors que cap altre poble i, evidentment, també tenim la nostra qüota de lladres, i per això creiem que no fa falta que també ens robi l'estat, no creus ?

L'argument del conte daurat no era aquest, Sinuhé. Anava d'una Catalunya, pròspera, generosa, acollidora, avançada, cívica, europea, etc., etc., etc... amb el qual es venia a la població treballadora, que vivia i viu en unes de les condicions de vida més estretes, cares i dolentes de tot Espanya, la creença que eren al país de les meravelles, i estaven a punt de tocar el cel amb les mans. Aquest conte era una manera de substituir per fum les concessions tangibles i materials que la burgesia catalana hauria d'haver donat a les classes treballadores, però que mai ha volgut donar, ja que els diners, les riqueses, les volen només per a ells, com està demostrant a bastament el que s'està descobrint ara. I crec que això no és més que el començament, ens resten per veure moltes coses encara més sorprenents (no per a mi, per cert).



http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091030/53814373989/otono-desolador.html

El meu conte no és pas aquest. El meu és de que aquesta és la meva petita terra que m'estimo i que té defectes i virtuts, que tenim Millets i Bartomeus Muñoz, i que ja m'agradaria no tenir-los, però això no pot amagar que Catalunya és (encara) prospera, generosa, acollidora, avançada, cívica, europea, i amb moltes més virtuts al darrera. Ara, de clavegueres també en tenim, clar, i com diu una frase feta d'aquestes tan maques i sàvies que tenim: qui oli remena se n'unta la mà. I d'oli, per sort, a Catalunya en tenim força.

Si fos per mi, en Montilla ja no hi seria, però si vols saber el pes dels immigrants, apunta... Montilla, De Madre, Bartomeu Muñoz, Chacón, Corbacho, José Zaragoza, i un llarg etzètera.