Jo se........

Jo estic aquí, bo, el meu cos està aqui, asseguda davant de l'ordinador, però altra cosa és la meva ment, la meva espiritu...que malament m'han assegut les vacances per favor! No sóc capaç de deixar de donar voltes al coco i abandonar els pensaments negatius.... Necessito deixar de sentir, tan solament això. Vaig a tombar-me en el sofa, amb el tocho de la noia que somiava amb un llumí...

Carme:
Jo crec que aqui la unica que llevita est tu. Perque jo res de res.
Bandarra.


Mayte:
Est la primera persona que conec que diu que les vacances no li han sentat be.

De totes formes avui es que fa un dia trist i nugolos, jo tambe estic una mica com tu.
Meyns mal que ara marxo al cienema, encara que ja vorem si la peli me anima o me deixa pitjor.

Nu se, nu se....









No miris cap avall


Eliseo Subiela: «Tot el que estupiditza em sembla obscè»


El realitzador argentí estrena avui la seva última pel·lícula, No mires para abajo, en què s’endinsa amb molt humor en els seus universos màgics i sexuals.






–¿És una pel·lícula sobre el binomi amor-mort?
–En un film contra la mort, la pornografia, la devaluació de la sensualitat, contra la falta d’amor...

–El protagonista és molt impulsiu i primari en els seus sentiments.
–En cultures masclistes com les nostres, està demostrat que la dona és més sàvia, més iniciadora d’una relació i, com en totes les meves pel·lícules, aquí també és més forta. L’energia femenina cada vegada és més necessària al món.

–Té escenes molt eròtiques. ¿Planteja bàsicament la seva visió del sexe o hi subjau una crítica?
–La meva generació va tenir una aproximació al sexe sòrdida, fosca, traumàtica i pecaminosa. Ara, s’ha passat al costat oposat, en què es valora més la pornografia que l’amor.

–¿Pretén ensenyar alguna cosa?
–Sempre hi ha una pretensió didàctica, sobretot perquè avui els límits són menys clars per la barroeria televisiva, aquell grapeig de suposades intencionalitats sexuals i l’apropiació de l’erotisme per fer coses grolleres i dolentes, em refereixo a la seva qualitat. Jo pretenc reivindicar el joc amorós en el sentit etimològic de la paraula eros.

–¿Considera que el cine és una arma de canvi, educativa?
–És una eina poderosa com a arma social. Sóc d’una generació que va tenir l’ambiciosa pretensió que el cine podia canviar el món, però vam perdre la batalla. És important que la gent surti del cine amb esperança, no atordida, sinó pensant que la vida val realment la pena.

–Suposo que pensa que el cine actual no compleix aquests requisits…
–No m’atreveixo a dir que no, però veig moltes pel·lícules i sobretot les de Hollywood en què es convoca el pitjor de l’ésser humà. Tot el que estupiditza em sembla obscè.

Aquestes dones...

Doncs jo aquesta pel·lícula la recomano justament a tots els homes.
I recomano a totes les dones que vagin a veure-la amb les seves parelles, nuvis, companys, amants o amics sexuals. o el que tinguin.
(Jo vaig voler dur-me al meu gat que és l'única cosa que tinc, però no em van deixar.)
És una pel·lícula amb molta tendresa i molta sensibilitat, amb aquestes petites dosis de màgia i fantasia que fan que la vida de vegades tingui un toc especial, que ens fa transportarnos a altres dimensions.
On l'amor es barreja en totes les facetes de la vida fins i tot en la de la mort, és un amor diferent, desconegut per la manera que tenim nosaltres de concebre les relacions.
I una sexualitat totalment diferent a lo que ens han enseñat, que té a veure amb el " Tantra del Tao de l'amor i del sexe". Un llibre que recordo que vaig llegir quan tenia 20 anys, més o menys l'edat dels protagonistes.
Hi ha una frase en la pel·lícula que m'agrada molt, en la qual el pare li diu al fill:
"En la vida sofriràs moltes vegades per amor i hauràs de dir moltes vegades adéu. Però no deixis mai que això t'impedeixi seguir estimant"
Quan Vaig sortir del cinema em vaig anar amb una sensació, agrigridolça, dolça perquè em confirmava algo que sempre he sentit així i és que a passar de totes la frustracions, les desil·lusions, els somnis trencats, el dolor i el sofriment que causa l'amor, estimar sempre val la pena.
Però amarga, perquè em vaig adonar que el sexe solament val la pena si ho practiques amb algú que et vol, a qui li importes i que desitja fer-te feliç en ixos moments. Si no és així no val la pena tenir sexe amb ningú.Perquè la sensació que se't queda és de frustració, de solitud, de tristesa de fred, de buit i de que no signifiques res, ni mereixes res mes.
Bé si l'aneu a veure ja em direu que us sembla

Per cert Panter :
un monje? Com que un monje?
Pero no es un pirata el que t´ agrada.
Si es que...... est una recelosa, els vols tots.

Aquestes dones...

Si, si...
Pero de la peli ni han dit ni mu, aquestos homens, homens....

Per dir alguna cosa l'hem de veure. I ja saps que als homes si no hi ha morts, baralles i coses d'aquestes ens fa molta mandra mirar segons quines pel·lícules.